TORRE NOVA DIAGONAL. BARCELONA

Aquest projecte s’emmarca en el Pla director de la façana sud de la prolongació de l’avinguda Diagonal des de la plaça de les Glòries fins al mar. Aquest pla preveu un front edificat de planta baixa i set pisos d’alçada amb coronament continu, puntuat per un sistema de peces emergents, més o menys equidistants, situades en posicions estratègiques.

El volum prismàtic de la torre, de planta baixa i vint-i-un pisos, s’alinea amb l’avinguda Diagonal per la seva cara més esvelta i s’articula amb l’edificació del front de l’avinguda a través d’un porxo de tres pisos d’alçada.

L’edifici s’organitza amb dos nuclis verticals de comunicació, situats als extrems de la planta, que proporcionen accés a un nombre variable d’habitatges, de quatre a vuit per planta segons les diferents composicions distributives. Les dependències principals dels habitatges ocupen les façanes i els serveis es concentren a l’interior de la planta; les sales d’estar es resolen sempre a les cantonades. La doble orientació dels habitatges en garanteix una correcta insolació.

La façana es tracta com un pla tens i continu d’alumini fosc que integra fusteries i persianes. A aquest pla s’hi superposa una malla d’elements prefabricats de formigó lleuger blanc que dibuixa una quadrícula lleument ressaltada que ressegueix els desenvolupaments de l’estructura resistent: pilars i cantells de forjat. Es fan desaparèixer algunes de les barres de la malla, per aconseguir efectes d’ordre i escala que s’aprecien en les visions de l’edifici des de la mitjana i la llarga distància. A la manera d’un trompe-l’oeil, les discontinuïtats de la malla superposen una certa grafia d’aire neoplàstic al volum prismàtic i contribueixen a desdibuixar-ne les arestes i els límits precisos.