EDIFICI FRIGO. BARCELONA

L’edifici sobre el qual s’intervé va ser projectat l’any 1959 i construït en continuïtat amb la resta d’edificacions de l’illa per acollir la fàbrica, oficines i laboratoris de l’empresa de gelats Frigo. Es tracta d’una nau de planta baixa i dos pisos sostinguda per un sistema de pòrtics de formigó que determinen nou crugies quasi idèntiques. Els pòrtics, que es recolzen en les línies de façana i en dos pilars intermedis, suporten un sistema de biguetes de formigó i forjats fets amb lloses massisses. La planta baixa, anivellada amb la cota del terreny natural a l’interior de l’illa, està semisoterrada respecte del nivell del carrer.

La façana que dona al carrer és d’obra ceràmica, amb un sistema compositiu força habitual en edificis industrials del període dels anys 50, que organitza una successió d’obertures de verticalitat acusada unificades mitjançant un emmarcament de pedra artificial que a la part superior té més volada, i proporciona a l’edifici una notable horitzontalitat. La façana de la nau a l’interior de l’illa resulta irreconeixible, ja que ha estat objecte de modificacions estructurals i volumètriques pràcticament des de la construcció inicial dels edificis, amb l’objectiu de donar lloc a successives ampliacions de la fàbrica.

El projecte de reforma integral que es redacta es fonamenta en les determinacions del Pla especial de protecció del patrimoni industrial del Poblenou, que prescriu la conservació de l’estructura espacial i resistent de l’edifici —fonamentalment la preservació i la visibilització dels pòrtics i els sostres de formigó— , així com en la rehabilitació de la façana al carrer del Perú.

Per ajustar la profunditat edificable al programa residencial que es proposa i incrementar, així,  el desenvolupament de façana disponible, el projecte proposa el buidat de la crugia central per obtenir un pati, parcialment ocupat per tres nuclis d’escala i ascensor.

D’aquesta manera s’obtenen dos cossos de 8,60 metres de profunditat a banda i banda del pati, amb façanes al carrer i a l’interior d’illa, respectivament. En cadascun d’aquests cossos s’hi distribueixen cinc habitatges en planta primera i segona. Tenint en compte que la planta baixa, a cota de l’antiga urbanització interior de l’illa, està semisoterrada respecte de la rasant del carrer, es destina el cos alineat al carrer a dotacions comunitàries: gimnàs, saunes, espais de relaxament i d’estada i bugaderia comunitària.

L’habitatge tipus ocupa dues crugies, si be les divisòries entre habitatges no es fan coincidir amb els pòrtics de formigó, sinó que se situen al punt mig de les crugies. D’aquesta manera es pretén que els pòrtics agafin protagonisme en l’estructura espacial de l’habitatge. Es proposa un nucli central que concentra cambres de bany, front de cuina i armaris dels dormitoris, d’alçada inferior al forjat superior de l’habitatge. Aquesta caixa central defineix un espai més gran utilitzable com a espai d’estada, i dos espais més reduïts utilitzables com a dormitoris independents. Una part d’aquesta caixa central puja fins al sostre, tant per facilitar l’estesa d’instal·lacions i donar-los continuïtat, com per contenir els equips interiors de climatització aerotèrmica.