CONJUNT RESIDENCIAL AIGUADOLÇ. SITGES

Es projecten dos blocs lineals alineats respectivament als carrers d’Aiguadolç i de la Devesa. El primer, de traçat recte paral·lel a l’alineació del carrer, es corba lleugerament quan s’acosta al carrer Fondo de les Oliveres, buscant la relació amb el traçat de les edificacions de l’antic hotel Aiguadolç. El segon presenta un traçat corb, paral·lel a l’alineació del carrer de la Devesa. El desplaçament relatiu dels edificis allibera espais a les cantonades nord-oest i sud-est del solar, que es destinen a l’emplaçament d’una piscina i d’una zona de jocs infantils, respectivament.

L’accés general al conjunt es proposa des de la plaça de Josep Roca Pons, a través del porxo que acull un cos de consergeria i un aparcament de bicicletes. L’espai central entre les edificacions es configura com un passatge de vianants enjardinat que concentra els accessos a les escales de tots dos edificis.

Els edificis s’organitzen a partir de nuclis d’escala i ascensor que donen accés a dos habitatges passants per replà. A la planta tercera, a la qual el planejament assigna una ocupació equivalent al cinquanta per cent de la planta tipus, s’hi projecta un sol habitatge per escala, compost amb la zona de dia i la zona de nit de dos habitatges tipus contigus. D’aquesta manera, a l’últim pis de cada escala es genera una ocupació en escaquer que allibera dues terrasses independents, una d’ús privatiu i l’altra d’ús comunitari.

Els habitatges projectats preveuen que les zones de dia —sala d’estar i cuina office comunicades amb les terrasses—, s’orientin a sud, amb vistes al mar, o a nord, amb vistes a la muntanya. Els dormitoris s’obren a l’espai interior entre edificis. Excepcionalment, els habitatges de l’extrem est del conjunt es distribueixen amb la zona de dia orientada a sud i amb vistes cap a la zona de jocs infantils, i amb les terrasses volades orientades a llevant amb l’objectiu de significar la façana del conjunt a la plaça.

Si bé les zones de dia es projecten idèntiques en tots els habitatges, els sis dormitoris corresponents a dos habitatges contigus es redistribueixen, ocasionalment, en grups de quatre i de dos per ajustar el projecte a la diversitat tipològica que se sol·licitava.

Les façanes exteriors es caracteritzen per la presència de terrasses àmplies, que produeixen, per tant, grans ombres sobre el pla de tancament. Aquesta característica els confereix volum i relleu, alhora que proporciona protecció solar efectiva en l’orientació a migdia. Puntualment, i coincidint amb les columnes dels offices, les horitzontals traçades pels vols de les terrasses s’interrompen a altures diferents per generar episodis d’escala variable i alterar, així, el dibuix de les ombres projectades.

Les façanes interiors es projecten tenses, compostes a partir d’una retícula regular de massissos i buits. L’emmerletat que generen els àtics contribueix a animar el perfil d’aquestes façanes, alhora que remet els límits perimetrals de l’espai lliure entre edificis a una alçada relativa de planta baixa i dos pisos. A mesura que s’acosten a l’espai comunitari, on hi ha la piscina, les traces de les façanes interiors desenvolupen un sistema de plecs autoreferenciats que contribueixen a la plasticitat dels tancaments i a la conformació de l’espai intersticial que defineixen.