PARC DEL GUINARDÓ. BARCELONA

L’àmbit objecte d’ordenació és una peça de sòl de prop de sis hectàrees, amb un fort pendent, en la franja de contacte entre el pla de Barcelona, on mor la quadrícula de l’eixample Cerdà, i la traça més menuda i sinuosa del barri del Guinardó, en el lloc on la ciutat comença a escalar les vores del turó del Carmel.


El solar a resoldre, contigu a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, allotja un edifici residencial singular, amb amplis jardins, el Centre Cívic Guinardó, la seu i el camp d’un club de futbol, una escola i una església, i traces de teixits residencials sense completar. Un antic torrent, convertit precàriament en carrer de servei, creua en vertical el recinte.


Es tractava de plantejar una solució coherent que ordenés i connectés els espais lliures, que en clarifiqués els usos, i que abordés la qüestió del pas de la prolongació de la ronda del Mig, salvant importants desnivells i travessant un espai que veïns i entitats reivindicaven com a parc i allotjament de nombrosos equipaments.

La proposta, guanyadora del concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona, resol conjuntament els dos temes amb fortes exigències topogràfiques: el pas del vial i la reubicació del camp de futbol. Una anàlisi minuciosa en secció permet plantejar un vial desdoblat amb semivies a diferent cota, una esplanada intermèdia que allotja el terreny de joc i la formació de part de la graderia com la contenció dels desnivells generats en aquesta operació.

La resta de continguts de la proposta correspon a la reorganització de les peces construïdes existents, que s’incorporen al programa d’equipaments, al voltant d’una làmina d’aigua utilitzable com a piscina pública descoberta, que ocupa una segona esplanada, i a l’establiment de connexions per als vianants i de servei practicables a l’interior d’un àmbit plantejat globalment com a parc.


Del concurs en va derivar l’encàrrec per part de l’Institut Municipal de Promoció Urbanística del projecte d’execució del vial, del camp de futbol que ocuparia la mitjana, i d’un aparcament subterrani per a 500 vehicles que es desenvoluparia al llarg del vial, en paral·lel al túnel del metro, i els accessos del qual enllaçarien amb l’ampliació de l’estació del Guinardó, que s’inclouria en el projecte. Paral·lelament, es va produir l’encàrrec de redacció d’un pla especial, que hauria proporcionat suport a l’ordenació guanyadora del concurs.


No obstant això, els conflictes en l’expropiació dels terrenys van obligar a posposar l’execució de l’obra projectada quan ja estava en fase de replanteig. La paralització de l’obra, que va implicar la pèrdua del calendari dels Jocs Olímpics, va conduir finalment a la simple construcció del vial sobre la base d’un traçat esquemàtic, diferent del que s’havia plantejat en el concurs.

PRIMER PREMI EN EL CONCURS RESTRINGIT PER A LA DEFINICIÓ DELS USOS DEL SÒL I DE LA VOLUMETRIA DE LES EDIFICACIONS DEL NOU PARC D’EQUIPAMENTS DEL GUINARDÓ. BARCELONA, 1987

 

Projecte: Adolf Martínez / Josep Lluís Sisternas, arquitectes MSA+A. Carmina Sanvisens, arquitecta

Col·laboradors: Toni Ramis, Cristóbal Arrabal, Yolanda Boto, arquitectes MSA+A

Promotor: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal de Promoció Urbanística

Superfície: 12 ha

Cronologia: 1987-1988