EDIFICI PHILIPS, BARCELONA

La Modificació puntual del Pla General Metropolità, que ordenava definitivament aquest sector de planejament, es va aprovar l’any 1997. D’aquesta manera es culminava un llarg procés de discussió i s’establien nous paràmetres urbanístics, en consonància amb l’evolució de la zona, a partir del trasllat de les instal·lacions de l’empresa electrònica Philips, en actiu des del 1959. Es proposava mantenir l’ús terciari de l’edificació principal de l’antiga fàbrica, destinar part de l’àmbit a usos residencials i implementar un ambiciós programa de dotacions de verd públic i d’equipaments comunitaris.

En relació amb els sòls destinats a usos residencials, i concretament al front de l’antiga carretera del Prat, la Modificació puntual avançava una edificació contínua de vint metres de profunditat, en la qual es concentrava bona part del sostre residencial del sector,  amb façanes a nord i a sud. Alternativament, es preveia la possibilitat de redactar instruments de planejament derivat que precisessin les característiques volumètriques de les edificacions d’acord amb les seves exigències concretes.

El Pla de millora urbana que vam redactar l’any 2002 reduïa el sostre previst per a aquesta peça de sòl, i en traslladava una part a les parcel·les que la Modificació puntual destinava a la promoció d’una inapropiada filera de cases unifamiliars, alhora que proposava una configuració contextualitzada i pragmàtica per al front de l’antiga carretera del Prat, que, tot i així, manté una intensitat elevada d’edificació.

El sistema d’agrupació dels habitatges que s’adopta —a mig camí entre el bloc lineal i la seqüència de torres aïllades— tracta de compatibilitzar la racionalitat dels accessos amb els conflictes d’orientació i relació amb els carrers. L’edifici s’organitza amb quatre nuclis d’escala que donen accés a tres o quatre habitatges per replà. A les sis primeres plantes, dos dels habitatges de cada pis s’uneixen configurant una façana contínua alineada al vial interior del sector. Per sobre d’aquest sisè pis, els habitatges de tres de les quatre escales es desvinculen i formen tres torres de nou, deu i onze pisos. L’edifici creix en alçada a mesura que guanya distància respecte de la carretera del Prat.

Aquesta configuració permet orientar correctament els 141 habitatges projectats, que, o bé tenen ventilació transversal quan formen part del sòcol lineal, o bé disposen de dues façanes amb orientacions alternatives quan es desenvolupen en torre.

El sòcol continu de sis pisos té la mateixa alçada que la resta d’edificis de l’interior de l’antic recinte Philips. Aquesta continuïtat del coronament de les edificacions, perceptible des de l’interior, tan sols l’alteren les tres torres que sobresurten, independents, amb prou distància entre elles per no produir un volum compacte excessivament massiu.

Des de l’exterior, la lectura de l’edificació és una altra. Les torres arrenquen des de la planta baixa i es mostren amb tota l’esveltesa possible. Entre elles, el volum del sòcol de sis pisos resta reculat i produeix connexions perceptibles només des de les visions més frontals.

Tots els habitatges disposen de terrasses de dimensions prou funcionals. Les seves agrupacions en vertical, així com l’ús de dos colors en el tractament de les façanes, contribueixen a remarcar la verticalitat i esveltesa de les torres.