El conjunt residencial Illa del Mar ocupa l’extrem oriental del sector Diagonal Mar, a Barcelona. Forma part d’un conjunt de cinc illes singulars, situades en un extens parc públic, al front litoral del Poblenou. El projecte distribueix 252 habitatges en dues torres desiguals de matriu prismàtica ajuntades per un cos lineal de poca alçada, que proporciona complexitat i ambigüitat al volum del conjunt.
L’estructura resistent de les torres es compon d’un nucli central, que coincideix amb el nucli de comunicacions verticals, i d’una línia perimetral discontínua de pantalles de formigó, que en delimita el tancament exterior. Més enllà d’aquesta línia de façana estructural, es produeix un vol de les lloses de forjat, de profunditat variable, que configura àmplies terrasses perimetrals, i modela, planta a planta, el volum aparent de cadascun dels edificis, que conformen plecs de manera estratègica, fragments de pla en pendent o extraplomats i arestes vives.
El pla de façana exterior, format per franges horitzontals contínues de vidre serigrafiat, protegeix les terrasses i filtra i matisa la percepció del volum interior, acabat també amb un revestiment de vidre acolorit. En funció de la llum incident i de la posició de l’espectador, els fragments de façana varien al llarg del dia, de transparents a opacs, de reflectants a setinats, i ofereixen imatges i matisos canviants de color, transparència i lluentor.
Aquesta imatge dinàmica i complexa del volum, que es plega a terra i puja cap el cel amb traces sinuoses, proporciona als edificis singularitat i plasticitat, alhora que els relaciona amb el llenguatge orgànic del parc, en un joc de recolzament formal mutu.