ILLA GLÒRIES. BARCELONA

Les Glòries: ni una plaça clàssica ni un parc metropolità, un espai sensible tant subjectiu com el concepte mateix d’espai públic. Un buit urbà destinat al trànsit i a la relació dels ciutadans. Tan sols un flux obert de comunicació, d’intercanvi social i d’activitat garantirà que aquest espai arribi a tenir una pulsació pròpia.

Així com les perifèries generen i alimenten els centres, les vores d’un buit urbà en propicien la viabilitat. Contràriament al concepte de plaça, definida centrífugament a partir de la conformació del seu perímetre, materialitzat en alineacions i façanes, el buit urbà és l’espai expectant al voltant del qual la ciutat ha crescut centrípetament segons les seves pròpies lleis. Els límits de creixement d’aquest teixit urbà consolidat constitueixen les vores del buit: un límit format pels darreres d’una ciutat que nega, així, al buit tot valor d’urbanitat.


La intervenció sobre les vores del buit urbà implica el reconeixement de la seva condició de membrana permeable, osmòtica, capaç de produir les interconnexions necessàries dels fluxos d’activitat i de circulació. Físicament, per identificar la vora, és tant important la materialització de volums edificats com la percepció d’espais intersticials, conductes capil·lars de transició entre la cara a vegades poc amable del teixit urbà consolidat i l’espai buit reinventat com un lloc de convivència i promiscuïtat d’usos.


La semi-illa objecte de concurs es concep com a part d’aquesta vora, atenent-ne la condició fragmentària i permeable. El sostre es concentra en quatre edificis que materialitzen les cantonades, fet que produeix un espai central i un sistema creuat de circulació de vianants, que s’integren en la membrana de transició cap a l’espai públic. Edificis construïts dins de l’espai públic o espai públic que s’estén en els intersticis de l’edificació; en tot cas, un espai complex no especialitzat que se singularitza quan aconsegueix un rol fronterer.


Els quatre edificis proposats, amb alçades que responen tant a les previsions del planejament com a l’oportunitat derivada de la seva posició, es vinculen dos a dos amb braços de menys alçada que restitueixen la continuïtat de les façanes des de visions properes i mantenen la condició de permeabilitat de les plantes baixes, porxades.


Els edificis es projecten formats per una banda perimetral tancada de 7,40 metres de profunditat, corresponent a una crugia estructural, amb corredor interior de distribució en voladís al voltant d’un pati central. El planejament que es redacti haurà de reconèixer la condició de no computables als patis que, complint amb les dimensions que estableixen per als patis de ventilació, no il·luminin ni ventilin dependències principals. Els habitatges que s’encaixen, distribuïts bàsicament amb dos i tres dormitoris, orienten les dependències principals a façana, obertes a l’exterior o bé a l’espai lliure interior entre edificis.


Els habitatges que es distribueixen així presenten una doble flexibilitat d’ús: la possibilitat de modificar, flexibilitzar o comunicar les dependències principals entre elles i la de reorganitzar la utilització de la zona interior de serveis, ja que els habitatges de tres dormitoris disposen d’un espai addicional d’ús inespecífic que es pot utilitzar com a segon bany, com a safareig o com a traster. 


Els patis centrals oberts amb accés porxat en planta baixa faciliten la convecció d’aire, que garanteix la correcte ventilació transversal dels habitatges. L’execució de façanes ventilades i de cobertes enjardinades i accessibles a tots els cossos edificats amb accés des d’un nivell d’habitatges, o bé de coberta flotant a l’edifici de més alçada, garantirà les condicions adequades d’aïllament tèrmic.


D’altra banda, la proximitat a la central generadora existent i a la xarxa executada aconsella la connexió amb el servei de distribució de fred i calor Districlima, que garantirà la utilització d’energia d’origen renovable

Promotor: Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona

Projecte: Adolf Martínez / Josep Lluís Sisternas, arquitectes MSA+A

Col·laboradors: Lara Ferrer, Gemme Paone, Vivian Rodríguez, arquitectes MSA+A

Superfície construïda: 30.000 m²

Cronologia: 2016