ORDENACIÓ DEL SECTOR DEL PORTILLO. SARAGOSSA

La desaparició de l’estació ferroviària del Portillo deixa un gran buit urbà al centre de Saragossa. Aquest espai ve definit per teixits compactes potents, que, en diferents etapes del creixement de la ciutat, s’han resolt com peces poc permeables, precisament per la seva condició de vora davant de la barrera del tren.

El buit resultant del trasllat ferroviari és un espai condicionat pels límits tan marcats dels barris de Parque de Roma i d’El Gancho, formats pels darreres d’edificis de gran alçada, que limiten la possibilitat d’obtenir visuals llunyanes a uns pocs eixos molt localitzats. L’aprehensió d’aquest espai es produeix, en realitat, des de distàncies més curtes i sobretot des de l’interior del buit. El potencial formal més important de l’espai de l’estació és la platja de vies paral·leles, que s’estén en el sentit de la circulació del corredor ferroviari, i que traça una falla oberta, límit de diferents morfologies del teixit urbà.

En aquest procés de transformació, s’han pres dues decisions per al sector que són el punt de partida indiscutible de qualsevol proposta: el soterrament de les vies del tren, mantenint el corredor ferroviari en la seva posició actual, i la transformació del caràcter del traçat de l’enllaç de l’A-68 amb el sistema de distribució del trànsit de Saragossa. Aquestes dues decisions estructurants es complementen, en la proposta que es presenta, amb la construcció d’una nova avinguda sobre l’estructura del túnel del tren. La nova avinguda segueix estrictament el traçat del tren en planta i relliga, com a via de trànsit pacificada, l’avinguda de l’Exposició amb l’avinguda de Goya. El seu traçat defineix la rasant unitària capaç de proporcionar la màxima coherència als diferents nivells en què es produeixen algunes de les operacions immobiliàries que configuren l’entorn. S’evita així la segregació de superfícies de sòl de gestió independent.

La regeneració d’un buit urbà representa, per a una ciutat amb un alt potencial de desenvolupament, l’oportunitat de refer una àrea urbana, relligant connectivitats incompletes i produint un nou pol d’activitat en una posició privilegiada. En aquest sentit, es pretén reconèixer aquest espai com un àmbit de la nova centralitat basada en el reconeixement del buit com un valor a tractar i destacar en la recerca de noves imatges urbanes. El tractament d’aquest buit en determinarà la proporció, que vindrà reconeguda precisament per les peces que estableixin l’escala justa, en referència a l’espai lliure que es vulgui produir, però també en referència a una comprensió global, gairebé geogràfica, de la ciutat en el seu conjunt. És, doncs, en l’opció d’inserir algunes peces edificades en el buit i en la capacitat de reconfigurar les seves vores, tancades i impermeables, on la nova arquitectura haurà de trobar un discurs propi en el joc de volums sota la llum, en la integració d’escales i infraestructures i en el tractament de l’espai lliure, més que no pas en la singularitat dels programes —sense definició en aquesta convocatòria—, ni en el virtuosisme formal de la resposta construïda.

El tractament del buit, de forma essencialment triangular, s’aborda des de l’establiment de formes decididament urbanes, que acullen programes versemblants, en la línia de centralitzar en aquest sector activitats de servei i terciàries, capaces de singularitzar-lo en relació amb altres nous pols  d’activitat de Saragossa.

En qualsevol cas, el sector d’activitats —210.000 m² de sostre destinat a activitats culturals, productives i d’oci—, es planteja que sigui compatible amb una certa càrrega residencial, que contribueixi a la complexitat en l’ús de l’espai, essencial en la condició urbana que es persegueix.