El plantejament inicial per al projecte del nou ajuntament de Castellcir era la reutilització i l’ampliació d’un edifici compartit amb l’escola local, mal emplaçat i en un estat de conservació precari. L’alternativa de construir un edifici públic nou en un lloc mes central oferia una ocasió excel·lent per requalificar l’estructura urbana del nucli de Castellcir. Vàrem proposar a l’Ajuntament que adquirís la casa denominada Cal Carreter, deshabitada i en estat pròxim a la ruïna. L’edifici, amb front principal al carrer Major, tenia una façana cega sobre la plaça de l’Era, i un tancament posterior desfigurat amb diverses adherències i coberts a la plaça de l’Església. La ubicació d’un nou edifici públic a cavall dels dos espais oberts més significatius del poble era una ocasió única per reconfigurar l’àrea i posar-la en valor.
L’edifici projectat estableix una nova relació entre totes dues places, de planta irregular, i en redefineix l’articulació a través del seu traçat. La proposta de reurbanització de la plaça de l’Era completava la regeneració d’aquest sector del nucli antic de Castellcir.
El cos principal del nou edifici és un volum prismàtic de planta quadrada de dotze metres de costat amb dos pisos i coberta a quatre aigües, que s’encaixa, seguint la bisectriu de la plaça de l’Era, dins del precinte que delimiten els tancaments de l’edifici antic que es conserven i obre vistes sobre el campanar de l’església des del carrer Major.
El joc de tensions espacials que genera la contraposició entre la geometria de les façanes que es conserven i el nou cos principal —entre la part vella i la part nova— constitueix l’argument principal de l’edifici que es projecta. Els espais intersticials entre el tancament antic i el nou volum, incorporats a l’espai interior, acullen l’escala i el segment a doble alçada de la sala de sessions. A més, el balcó, simbòlicament vinculat a l’oficina de l’alcalde, o el cancell d’entrada, contraposen les seves geometries a les dels sistemes als quals es refereixen.