El conjunt UA13 es planteja com un bloc plegat de gruix matisadament variable desenvolupat fonamentalment en planta baixa i nou pisos. Aquesta configuració lineal i contínua del front de l’avinguda Diagonal al llarg de dues illes, entre els carrers de Fluvià i de Selva de Mar, singularitza l’escala de la intervenció i la posa en relació amb altres peces de mida notable que caracteritzen aquest sector de ciutat.
L’edifici es desalinea del front a la Diagonal avançant el trencament de la façana nord de l’avinguda. El plegament i la pèrdua d’alineació dels edificis permet engrandir l’amplada lliure de la secció de l’avinguda, de manera que es propicien entrades de llum i de sol impossibles d’obtenir amb la seva secció habitual.
Els espais verds públics, que el planejament preveia que se situessin a l’interior de les illes, quasi tancades per l’edificació perimetral, s’incorporen als recorreguts de vianants que travessen la cinta edificada i produeixen una seqüència d’espais oberts qualificats pels diferents episodis de l’edificació. En les dues illes els porxos donen accés als espais verds públics i en garanteixen la continuïtat.
A la cruïlla amb el carrer de Fluvià l’edifici incrementa la seva alçada a planta baixa més setze pisos i, finalment, a planta baixa més dinou, volumetria que acorda amb la torre pròxima de la UA10, de 86 metres d’alçada, i amb l’edifici d’habitatge social situat a l’altra banda del carrer. El creixement en alçada es produeix per estratificació de les bandes destinades a habitatge i configura la façana de l’avinguda Diagonal com un front fet de plans superposats.
L’edifici s’organitza en trams de corredor central de diferent longitud, accessibles des de nuclis d’escala i ascensors. Aquests corredors donen accés als habitatges, que se situen a banda i banda, orientats a una façana o a l’altra. Aquests habitatges –de poca superfície, amb programes d’un, dos o tres dormitoris– responen pràcticament a una única matriu tipològica i ocupen sempre el mateix gruix edificat. Als trams del bloc amb accés pel corredor central s’hi incrementa el gruix, fet que contribueix a donar a la planta un aspecte més viu, que es materialitza en la percepció d’una certa descomposició del volum total edificat en peces d’escala més adequada per a lectures pròximes.
Es proposa un tractament unitari per a tota la façana, resolt amb un únic sistema de finestres balconeres i panys de façana cega fets amb tecnologia de façana ventilada construïda totalment en sec. Sobre aquesta façana tensa s’hi projecta un sistema de terrasses volades amb baranes prefabricades de formigó.