HABITATGES A LA PLAÇA DEL MESTRE. SABADELL

El projecte d’aquest edifici d’habitatges respon a les previsions del Pla de millora urbana, redactat per MSA+A, que va desencallar la regeneració urbana d’aquest sector de ciutat, iniciada fa més d’una dècada.

El planejament aprovat projecta la transformació d’una illa buida, ocupada fins fa uns anys per naus industrials obsoletes, al bell mig del barri de Gràcia, de forta vocació residencial. S’hi construiran 107 habitatges —un 30 % dels quals, habitatges socials—, locals comercials i un equipament educatiu públic.

L’illa, amb front a l’eixamplament de l’antiga carretera de Barcelona, que configura la plaça del Mestre, té una superfície de 7.179 m² i una edificabilitat assignada pel planejament general de 10.769 m² de sostre, que correspon a una intensitat edificatòria teòrica d’1,50 m²st/m²s. La cessió de més de mitja illa —3.820  m² de sòl— per construir-hi un centre educatiu, i de 233 m² destinats a l’eixamplament del carrer de Girona, redueix el solar, en el qual cal concentrar el sostre residencial en 3.126 m², i incrementar la intensitat fins a 3,45 m²st/m²s.

El pla redactat concreta els paràmetres reguladors dels edificis que es preveuen, necessàriament més alts que la mitjana del sector, a partir de la consideració tant de la seva influència en l’assolellament dels habitatges propers, com del respecte a les distàncies entre edificacions que preveu el planejament general.

Les decisions inicials de l’ordenació que es proposa parteixen de dos condicionants previs: la forma i l’orientació de la parcel·la resultant, i les diferents escales del teixit urbà en el qual s’insereix. El primer, la forma, perquè suggereix l’ordenació perimetral de l’illa ajustada a l’alineació del carrer del Bruc, que es plega en dos fronts de diferent caràcter urbà i orientació. La segona, l’escala, perquè cal resoldre el front a un espai públic d’una certa amplitud —la plaça del Mestre— i, alhora, ajustar el volum que es projecta al teixit urbà heterogeni que l’envolta.

D’aquests condicionants contextuals en deriva un esquema compositiu basat en el respecte a l’alineació als carrers perimetrals. Es proposa una banda edificada en U d’alçada variable que configura una illa d’edificació tancada semicontínua.