ORDENACIÓ DEL SECTOR UA9. BARCELONA

Aquest planejament derivat desenvolupa una unitat d’actuació del Pla especial de reforma interior Diagonal-Poblenou, que l’any 1993 va programar l’obertura de l’avinguda Diagonal des de la plaça de les Glòries fins al mar, completant així el traçat projectat per Ildefons Cerdà l’any 1860.

 L’àmbit que s’ordena correspon a les quatre illes situades en un punt singular de la Diagonal, caracteritzat per l’encreuament amb el carrer de Pere IV, antic carrer estructurant de tot el sector, aproximadament a la meitat del recorregut entre la plaça de les Glòries i el mar. El carrer de Pere IV es va projectar com a carretera de Mataró per part dels enginyers militars, l’any 1763, seguint el traçat del vell camí ral, i durant molt temps ha estat la via d’entrada i sortida de Barcelona cap a Girona i França. També ha estat un dels eixos estructurants a partir del qual s’ha concretat la parcel·lació suburbana de tot el barri, a què avui se superposa la que deriva del Pla Cerdà.

 L’ordenació que es proposa organitza illes obertes amb edificació perimetral, amb façanes alineades d’altura uniforme ajustada a la dels edificis existents en els trams més reeixits de la Diagonal. D’aquesta manera, amb la continuïtat del tractament de les façanes, es vol posar en valor el caràcter unitari de l’avinguda.

L’assignació a la unitat d’actuació d’una proporció elevada de sostre terciari, el 30% del total, supera àmpliament la capacitat de les plantes baixes dels edificis residencials. Es proposa la concentració d’una part significativa d’aquest sostre en una peça terciària caracteritzada per una torre que se situa a l’encreuament de la Diagonal amb Pere IV, lleugerament enretirada de la línia de façana de l’avinguda, que esdevé el referent d’aquesta cruïlla singular.

Sobre la traça del Camí Antic de València, antiga via d’origen romà que connectava la ciutat de Bàrcino amb la Via Augusta, transformada en un eix viari que concentra diversos equipaments comunitaris, es proposa construir una nova façana residencial, de volum molt matisat, per suavitzar el contacte amb l’espai públic que es genera, tractat a la manera d’un saló interior.

Les quatre illes que es planifiquen se situen, doncs, entre aquest espai públic local d’escala domèstica, i el Parc Central del Poblenou, a l’altra banda de la Diagonal, amb caràcter de sistema general de ciutat.