PARC EMPRESARIAL PARC CENTRAL. DIAGONAL-POBLENOU, BARCELONA

Aquest complex d’oficines ocupa una de les quatre illes que configuren el sector Can Ricart-Parc Central, al districte 22@BCN, contigua al recinte històric protegit de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Ricart i amb façana al nou Parc Central del Poblenou.


El planejament vigent prescriu la conservació de l’extens conjunt de la instal·lació industrial catalogada i condiciona la concentració del sostre programat sobre poca superfície de sòl. El projecte pretén aconseguir una ordenació que exploti expressivament la tensió entre les alineacions que deriven de les previsions del Pla Cerdà i les traces parcel·latòries històriques dels sòls rurals del Poblenou, materialitzades en les naus industrials que es conserven. Es formalitzen les quatre embocadures dels dos carrers perpendiculars que travessen la superilla i que donen accés al complex sistema interior d’espais lliures. Les arrencades d’aquests carrers refereixen la posició de les noves edificacions a la malla ordenadora de l’Eixample, i distancien les construccions d’elevada intensitat edificatòria del conjunt d’edificis de baixa intensitat que formen el conjunt patrimonial de Can Ricart.


L’illa s’organitza a partir d’un edifici en U continu d’entre tres i cinc pisos d’alçada, que esdevé el sòcol sobre el qual s’eleven tres torres de diferents alçades, entre onze i quinze plantes, que formen la façana que dona al Parc Central. En aquest front, les torres desborden el sòcol i es mostren, per tant, com volums independents en tota la seva alçada.


Les dimensions dels edificis grans —entre cinquanta i seixanta-cinc metres d’alçada i gruixos edificats en cap cas inferiors als divuit metres—, determinen volums a priori pesants. Això reclama l’aplicació de recursos geomètrics que minimitzin la longitud de les arestes verticals, que permetin la descomposició visual de cada edifici i que facin mes esveltes tant les façanes llargues com els testers. Es proposa, per al conjunt dels edificis, excavar estratègicament les arestes, per mitjà de buidats a diferent alçada que n’alleugereixen els volums.


A l’interior de l’illa oberta que conformen els edificis, l’espai lliure té dimensions equivalents a les que hi ha entre les naus de l’antic recinte industrial. Es proposa una urbanització unitària del sistema d’espais per a vianants del conjunt de la superilla que posi en valor la seva articulació i potenciï tant la continuïtat dels recorreguts com la fragmentació de les perspectives.


A les façanes del conjunt edificat s’hi apliquen solucions tecnològiques encaminades a reduir i controlar la radiació solar, a facilitar la ventilació natural creuada i a eliminar ponts tèrmics. En general, les parts massisses, de GRC, proporcionen alts valors d’aïllament. Les part vidriades, amb tecnologia de façana «respirant», garanteixen tant el control solar i la baixa emissivitat com el control lumínic i la possibilitat de ventilació natural.


La instal·lació de climatització té com a font energètica el sistema de district cooling and heating existent en el sector; amb sistemes d’intercanviadors i bombeig al soterrani, fan colis de conductes per zones a cada planta, amb sistema de quatre tubs, fet que permet discriminar el servei de manera programada en funció de la demanda i la recuperació entàlpica en els circuits d’aire primari en coberta. Es disposa la recuperació i el tractament d’aigües grises i pluvials per al conjunt dels edificis, així com la instal·lació de captadors fotovoltaics en coberta.

Promotors: Inmobiliaria Colonial, Realia Business, Vertix Procam i Ricart Parc Central

Projecte: Adolf Martínez / Josep Lluís Sisternas, arquitectes MSA+A

Estructura: Juan Pablo Rodríguez / Ignacio Vallet, arquitectes MSA+A

Instal·lacions: Llorenç Pons / Elena Sedó, enginyers Eptisa. Yolanda Boto, arquitecta MSA+A

Superfície construïda: 67.597,56 m²

Cronologia: Projecte, 2007-2008