EDIFICI LLULL-PUJADES. BARCELONA

Dins de la modificació del Pla general metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou (districte d’activitats 22@BCN), el sector Llull-Pujades Llevant és un dels sis sectors pilot que es van desenvolupar per iniciativa pública amb l’objectiu d’impulsar la transformació física del territori amb la creació de nous elements d’estructura urbana. És, doncs, una de les operacions que han tingut un paper estratègic en la creació de noves dinàmiques en el sector.

El pla proposa una ordenació unitària a gran escala de les tres illes que configuren el front del carrer de Llull, que concentra tot el programa d’edificació vinculat a les activitats productives. Amb aquesta ordenació s’allibera un gran saló d’espai lliure d’àmbit local al llarg del carrer de Llull, que se suma al sistema intersticial d’espais públics entre les places del Poblenou i els parcs de Diagonal Mar. La façana principal d’aquest saló es configura amb un seguit d’edificis apantallats discontinus i superposats d’alçades variables, d’entre set i tretze plantes, units en cadascuna de les illes per un sòcol de tres plantes. Amb aquesta ordenació es conformen patis d’accés i maniobra oberts als carrers perpendiculars al mar. Els edificis, que incrementen la seva alçada progressivament, es fragmenten per obrir les vistes i alleugerir l’impacte del volum edificat.

L’edifici projectat ocupa l’extrem d’un dels edificis terciaris, amb el qual comparteix profunditat edificada i alçada. Es compon d’un sòcol que concentra dues plantes destinades a oficines i dotze plantes residencials amb 32 habitatges destinats a la relocalització  dels residents afectats per la transformació del sector.

El tractament del volum edificat pretén aconseguir una integració efectiva en el conjunt de l’illa, i més concretament amb l’edifici d’oficines contigu, en relació amb el qual no és més que un remat quantitativament poc significatiu. Les tres façanes de l’edifici es tracten amb terrasses contínues per sobre del sòcol terciari i comercial de tres plantes, deixant en segon pla el mallat d’obertures vinculades al programa domèstic. A partir de la planta setena, l’edifici vola sobre el carrer per tal d’aconseguir una singularitat volumètrica que respon a les perspectives obertes des de l’avinguda Diagonal. El tractament de les terrasses volades s’interromp abans de la mitgera amb l’edifici veí i es generen uns junts profunds en el contacte entre els dos edificis que resolen les diferències en el tractament de les façanes i en la distribució d’alçades dels pisos.