AEROPORT REGIONAL D’OLSZTYN-MASURIA. POLÒNIA

L’aeroport Olsztyn-Masuria s’insereix de manera tan neta, pacífica i clara en l’amable paisatge que l’envolta com un prat en el bosc, més pròxim a l’antiga imatge d’un camp d’aviació que a la idea moderna d’aeroport-artefacte. L’edifici destinat a terminal de passatgers requereix un enfocament sensible, atent al lloc: un esforç d’integració més que no pas una demostració de força de la tecnologia.

Cap edifici aeroportuari actual es pot explicar sense atendre a la mecànica del moviment de persones i equipatges, als fluxos i als temps. Però potser sigui l’atenció al lloc i a la intel·ligibilitat de l’edifici, al marge de la mecànica que acull, el que pot aportar l’arquitectura a una terminal aeroportuària com la que es plantejava en el concurs.

Es proposa un edifici que permeti als viatgers fer seu l’espai, els materials i la llum, que convidi a valorar aquest interior que fa seu momentàniament. Un edifici que mostri i suggereixi la natura en què s’ubica, que recuperi i transmeti la calma de l’entorn, més enllà de les urgències de la seqüència d’embarcament o de la recollida d’equipatges.

Plantegem, per tant, un edifici que, atent al recorregut que exigeix la lògica funcional, sigui, per sobre de tot, una resposta tant volumètrica com formal al lloc que ocupa.

La coberta de la terminal es forma a partir d’un desplegament de traça naturalista del pla de terra, que es doblega sobre si mateix seguint el bucle del moviment dels passatgers. En aquest desplegament ascendent es genera una façana intermèdia que capta la llum natural i s’obre al cel, alhora que separa els espais d’accés i de facturació dels d’embarcament i control d’arribades