PARC EMPRESARIAL CAN RICART. BARCELONA

L’any 2006 vàrem ser convidats a participar en el concurs restringit convocat per l’Associació Administrativa de Cooperació de la Unitat d’actuació número 1 del Sector Parc Central, amb l’objectiu de desenvolupar el projecte de l’anomenada unitat de projecte 1, amb una superfície de 7.982,20 m² de sòl i una edificabilitat sobre rasant de 37.313,40 m² de sostre.

 

 

El planejament del sector venia definit pel Pla especial de reforma interior del sector Parc Central, aprovat l’any 2001, redactat sobre la base d’una versió pervertida de la proposta formulada per Manuel de Solà-Morales per reordenar aquest sector del Districte 22@. Aquesta proposta posava en valor les tensions existents entre les antigues traces parcel·làries del Poblenou i les imposades pel Pla Cerdà, superposant l’expressió produïda pels conflictes entre buit i ple i entre nova arquitectura i edificació existent. Es generaven interpenetracions interessants entre l’espai buit –que travessava el conjunt edificat del sector–, i el construït –que envaïa l’espai lliure que després configuraria el Parc Central–, amb els límits desdibuixats, i articulant una estructura urbana llegible, un entramat urbà ambigu i permeable, fet a partir de l’encadenament d’espais en continuïtat. El Pla especial no reconeixeria aquests valors i prefiguraria una ordenació zonificada en quatre illes edificables i el triangle amb façana a l’avinguda Diagonal, on Jean Nouvel desenvoluparia el projecte del seu Parc Central, un mal projecte urbà per a la ciutat.

 

 

El que el planejament sí que va conservar de la proposta inicial, si més no en part, va ser la definició de macroparcel·les com a unitats de transformació, d’iniciativa i de projecte, unes macroparcel·les que es podien subdividir en funció de la propietat del sòl per materialitzar edificis amb diferents tipus d’intensitats i de configuracions tipològiques, i amb més o menys voluntat d’obtenir una certa homogeneïtat d’imatge. L’àmbit del nostre projecte estava dividit en nou finques resultants de nou promotors diferents. El projecte redactat partia de la voluntat d’encaixar els conflictes derivats de l’estructura de la propietat i de les particularitats promocionals de cada peça, amb el tractament  unitari i la coherència de la macroparcel·la que prefigurava el planejament. Sobre la base d’aquesta idea, el nostre projecte va ser el guanyador del concurs.

 

L’edifici es configurava com una illa compacta amb patis centrals que produïen un espai interior d’illa, de titularitat privada i amb vocació d’ús públic en hores de funcionament del complex, tractat en continuïtat amb els espais verds exteriors, que facilitava recorreguts transversals i la connexió amb el Parc Central.

 

La percepció de l’edifici era prou unitària –el mateix llenguatge en termes geomètrics per a tot el conjunt–, i variada, tenint en compte que l’alternança de formats i posicions de les finestres garantien la lectura complexa i viva del conjunt. L’ús de diferents materials per al massís de façana havia de permetre individualitzar i identificar cadascun dels edificis sense que la coherència del conjunt en resultés afectada. El tractament del sòcol aparent –que oscil·lava entre el nivell de planta primera i segona–, l’ús estratègic de les posicions dominants de les obertures a cada edifici i una certa extensió i prevalença dels materials d’acabat havien de facilitar la doble lectura individual i de conjunt.

 

El tractament de les superfícies visibles de coberta, que per la configuració i l’alçada del volum esdevenien una veritable cinquena façana, es basava en el mateix recurs geomètric que s’aplicava al verd exterior i al pati d’illa: una coberta plana, en part transitable, pavimentada en horitzontal, accessible des dels edificis, sense caixes d’escala aparents, on es formaven peces enjardinades de format semblant als grans escocells que es preveien a nivell de terra.

 

Abans que el projecte fos aprovat, l’Ajuntament de Barcelona va fer seva la reivindicació d’alguns sectors socials de conservar íntegrament el conjunt industrial de Can Ricart, més enllà de la conservació inicialment prevista de la traça urbana i d’alguns dels seus elements més significatius. I el planejament del sector es va haver de substituir per un altre, que, com sol passar en aquests casos, era pitjor.

CONCURS RESTRINGIT DE PROJECTES PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PARC EMPRESARIAL CAN RICART. DIAGONAL-POBLENOU, BARCELONA. PRIMER PREMI

 

Projecte: Adolf Martínez / Josep Lluís Sisternas, arquitectes MSA+A

Estructura: Juan Pablo Rodríguez / Ignacio Vallet, arquitectes MSA+A

Instal·lacions: Llorenç Pons / Elena Sedó, enginyers Eptisa. Yolanda Boto, arquitecta MSA+A

Promotor: Immobiliaria Colonial, Realia Business, Vértix i Ricart Parc Central

Superficie: 7.982,20 m2s

Superfície construïda: 37.313,40 m²st

Cronologia: Projecte, 2006